Rebel·lió a la granja (catalana)
José Serralvo, un novel·lista andalús, ha escrit ‘Independencia en la granja’ Hi ha persones que se senten tan soles que s’apunten al que posi verd el règim L’autor es va operar a BCN i es va interessar pel tema després de tres setmanes veient TV-3
Dimecres passat, em disposava a anar a la presentació d’un llibre a la +Bernat quan va caure un ruixat de proporcions bíbliques gràcies al qual vaig arribar xop a l’acte. Tenint en compte que el dia anterior, durant la gloriosa festa patriòtica de l’11 de setembre, el sol havia brillat a Barcelona i que el llibre que es presentava, Independencia
en la granja, de José Serralvo, era una faula humorística sobre el procés, vaig arribar a la conclusió, precipitada i supersticiosa, que la climatologia havia pres partit pels independentistes. Per acabar-ho d’adobar, quan vaig arribar a la llibreria, em vaig creuar amb un dels presentadors, Félix Ovejero, que, al veure’m amb gavardina i gorra de beisbol, en comptes de felicitar-me per la meva elegància casual o citar l’últim llibre de Sergi Pàmies, L’art de portar gavardina, em va deixar anar que li recordava a l’Ignatius J. Reilly d’Una
confabulació d’imbècils. «Només et falten les orelleres a la gorra», va rematar l’amic Félix. Menys mal que després Déu el va castigar fent-li oblidar el paraigua a la llibreria (tot i que maleïda la falta que li feia, ja que aleshores no plovia).
Vaig saludar l’altre presentador, el meu vell amic Ignacio Vidal-Folch, actualment exiliat a Madrid per no ser menys que Puigdemont, i el vaig presentar a Carlos Cañeque, que també rondava per allà. Gràcies a la pluja, semblava que en comptes d’arribar a peu o amb taxi, ho haguéssim fet en pastera, deixant enrere els companys ofegats. La pluja, això sí, va impedir la possible aparició dels CDR amb les seves torxes, que se’ls haurien apagat a l’acte. Vaig saludar l’autor, un simpàtic novel·lista andalús (Jerez de la Frontera, 1984) que treballa per a la Creu Roja Internacional i que ha estat destinat en llocs com el Congo o l’Afganistan, on sí que hi ha crisis humanitàries de veritat i no com la que viu Quim Torra diàriament, i va començar l’acte, ple d’aquestes persones que se senten tan soles que s’apunten al que sigui amb tal que es posi verd al règim.
Reivindicació de l’humor
Mentre Ovejero va parlar del present –entre altres coses, de l’actitud de verge violada dels treballadors de TV-3 quan Albert Rivera va dir a
Lídia Heredia que eren l’aparell d’agitació i propaganda dels indepes–, Vidal-Folch es va dedicar a reivindicar l’humor davant de les situacions més serioses. «Ningú ens pot dir de què podem riure i de què no». Segons ell –i no puc estar-hi més d’acord–, l’humor és una arma fonamental contra el nacionalisme i contra el poder en general, «ja que riure’s d’un pobre infeliç a qui tot li va fatal no té cap gràcia». Es va remuntar fins a Mikhaïl Bulgàkov, autor d’El mestre i Margarida, i es va aturar en el cèlebre viatge de Joseph
Roth i Walter Benjamin al Moscou de poc després de la revolució, les meravelles de la qual es va empassar Benjamin mentre Roth, en només quatre o cinc dies, ja se’n va adonar que allà començaven a pintar bastos molt aviat.
Un gra al cul
Quan el torn de paraula va arribar a l’autor, José Serralvo, l’home ens va dir que el seu llibre procedia en realitat d’un gra al cul: «Vaig venir a operar-me a Barcelona d’una fístula i vaig passar tres setmanes de convalescència a l’hospital, on tenien posat TV-3 totes les hores del dia. Va ser així com em vaig anar interessant per un tema, la independència de Catalunya, que en principi tant se me’n donava. Vaig aprofitar per llegir Homenatge a Catalunya d’Orwell, un autor que sempre m’ha encantat, i així, a poc a poc, amb la inspiració de Rebel·lió a la granja i fins i tot de 1984, vaig anar donant forma a Independencia en
la granja, una faula sobre el procés amb animals que es volen separar de la resta de la granja ibèrica».
El resultat és un divertit relat protagonitzat pel porquet Puerquimón que no farà gaire gràcia als processistas i que les nostres llibreries, sobretot les més progres, amagaran convenientment en alguna zona poc freqüentada del local, tot i que ho hagi publicat una editorial tan prestigiosa com la sevillana Renacimiento.