Bèlgica empara el raper Valtònyc

La negativa en primera instància d’un tribunal belga a extradir a Espanya el raper mallorquí Valtònyc no és cap sorpresa. Per molt que puguin arribar a repugnar les lletres de les seves cançons –«ocuparemos Marivent con un kalashnikov», «en cuarteles grito ‘gora ETA’» i «justicia sería pasarlos por la guillotina»– o que les seves opinions siguin extemporànies –«A Espanya no hi ha llibertat, tampoc d’expressió» va dir a la sortida del jutjat–, no és acceptable que es condemni un cantant a tres anys i mig de presó pel contingut dels seus raps.

El tribunal belga ho ha tingut fàcil per rebutjar l’entrega per l’incompliment, segons els jutges, del principi de doble incriminació, tot i que les diferències siguin en alguns casos subtils, i potser per aquesta raó la fiscalia de Gant ha anunciat un recurs al Tribunal d’Apel·lació. Valtònyc estava condemnat per enaltiment del terrorisme –a Bèlgica només existeix la incitació–, per amenaces, que allà han de ser per escrit, no orals, i per calúmnies i injúries greus a la Corona, un delicte que ha sigut desautoritzat almenys en dues ocasions pel Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH), en una crema de retrats del Rei i en el cas en què Arnaldo Otegi va dir al Monarca «cap dels torturadors». El TEDH va dictaminar que els dos supòsits estaven emparats per la llibertat d’expressió. No obstant, això no significa, tal com diu ara Valtònyc, que aquest dret no existeixi a Espanya.