Una fórmula avantatjada
Una alumna brillant de l’Escola d’Aprenents de Seat valora que el sistema combini estudis amb pràctiques remunerades El centre ofereix aquest curs cicles de grau superior
De petita jugava amb la Barbie, com tantes altres nenes. Va ser a 4t d’ESO, al fer un projecte sobre un robot, quan Meritxell Castells, de 19 anys, avui alumna avantatjada de l’Escola d’Aprenents de Seat, va descobrir que aquell era el seu món: «Vaig saber que volia treballar amb robots, amb autòmats». Desitjava contacte directe amb les màquines i la programació, no teoria i pupitre. «Els meus professors em van dir que al batxillerat no hi havia pràctiques i llavors, després de conèixer l’experiència de diversos aprenents, em vaig presentar a les proves de Seat i vaig aprovar».
Confessa que es va inscriure en aquest centre de referència de la formació dual a l’esquena dels seus pares. Estaven obstinats que la seva filla cursés batxillerat, com marca la norma social no escrita, desafortunada en alguns casos. «Tenien la vella idea que a la fàbrica et taques les mans i són tasques brutes i masculines, de força». Falsos prejudicis. «Es necessita més traça que força, i tot està net i ordenat, tot i que a mi m’agrada embrutar-me, pujar als robots a la fàbrica... Fins i tot em renyen per no utilitzar draps».
Quan els seus pares van visitar l’escola, ubicada a la Zona Franca, se’ls va esborrar la decepció. «Ara estan molt contents». I molt orgullosos que aquest juliol es convertís en la primera dona en guanyar un premi (en mecatrònica amb el seu company Joel Gómez) en el Catskills, el campionat de formació professional de Catalunya, que prossegueix amb la final nacional a Madrid i l’europea.
L’alumna es congratula d’haver fet diana amb l’elecció de l’escola de Seat. «Fem pràctiques des del primer dia, la formació és gratuïta i a sobre cobrem». Ja s’està pagant un cotxe. «Ara els meus amics m’envegen». No tot és perfecte, és clar, però gairebé. «Tinc menys vacances, però, com em diuen, tampoc és tan important si cobres». El sou oscil·la des de 350 el primer any fins a 670 el tercer. Hi ha un altre però: «Estaria bé que hi hagués més noies, ara soc l’única de la meva classe. Aquest és un futur per a tothom», exposa la jove, que prosseguirà els estudis amb un cicle superior en Mecatrònica i apunta a una enginyeria.
Laura Carnicero, gerent de formació a Seat i directora de l’Escola d’Aprenents, s’uneix a la petició. Cal trencar els motllos del patriarcat: només un 11% dels alumnes són dones. «Existeix un gran desconeixement, si veiessin com és per dins la fàbrica...». Tot i així, el 22% dels treballadors de Seat són dones, un percentatge «molt per sobre de la resta del sector».
Carnicero anota una dada incentivadora: l’11% dels directius de Seat van sortir de l’escola. I millor encara: tots els alumnes que finalitzen els cicles formatius (el 75%) entren a la plantilla. Això sí, cal clavar els colzes. No es pot repetir.
Inversió en els aprenents
El 2017 la firma va invertir 17 milions en formació. «Cada aprenent suposa a l’empresa uns 30.000 euros els tres anys», detalla Carnicero, que lamenta que Espanya, a diferència d’Alemanya, no valori la formació dual. És bàsic, diu, alinear les necessitats de la societat amb els estudis. «A Espanya hi ha molta gent universitària que després no troba feina, i poca amb formació dual, al contrari que els alemanys».
Seat va obrir la seva escola el 1957, a tall de planter per formar els tècnics i els operaris que després entrarien a jugar a les seves instal·lacions productives. El 2012 va incorporar el sistema alemany de formació professional dual (amb doble titulació) i a partir d’aquest curs 2018-2019, en un intent d’adaptar-se a l’automoció del futur, passarà a impartir tres cicles de grau superior (abans eren de grau mitjà), d’unes 5.000 hores cada un, gairebé el doble de la mitjana oficial (2.600). Hi ha 60 places i els alumnes han de tenir almenys 18 anys i comptar amb un altre cicle de formació professional o batxillerat.
La idea, apunta Carnicero, és impulsar una indústria 4.0 que «evoluciona cap a la robòtica, ‘data analitics’ i realitat virtual». «La gran sort és que podem adaptar els continguts formatius a les necessitats productives».
☰
«Els meus pares creien que a la fàbrica et taques i s’hi ha de fer força, però no és així», diu