Espanya mira a Alemanya per donar impuls a l’FP dual
El país germànic, amb un atur juvenil del 7%, ja va regular aquesta modalitat el 1969 Els alumnes, que cobren 875 euros, són avaluats al final per un ens extern
Tot i que va estudiar batxillerat i va aprovar la selectivitat amb una nota més que acceptable, Johanna no va dubtar a matricular-se en un cicle de formació professional (FP) dual abans d’anar a la universitat. Va escollir fer un curs de Tècnic Comercial i Mercantil i ara, ja graduada del seu cicle formatiu, es disposa a prosseguir els seus estudis universitaris de Psicologia Econòmica (el que a Espanya serien Recursos Humans). «Sempre he pensat que, tot i que al final també anés a la universitat, tenir una formació complementària de caràcter pràctic, com aquesta, era molt interessant i m’obria portes al món laboral», explica la pragmàtica jove, de 21 anys, que al juny va acabar al centre formatiu que la multinacional Bertelsmann té a Gütersloh (Renània del Nord-Westfàlia), a l’oest d’Alemanya.
Johanna formava part d’una classe amb estudiants de diferents procedències acadèmiques. «Els que prèviament han cursat batxillerat, que en aquest cas són majoria i que completen aquesta FP en uns dos anys, i els que arriben aquí directament des de la secundària obligatòria, que són, per tant, més joves i que necessiten tres anys i mig per arribar al nivell», detallava l’abril passat Marius Dies, el tutor del grup. Els alumnes distribueixen el seu horari entre l’institut convencional i l’empresa, on aprenen sota la tutela d’un treballador que prèviament ha sigut capacitat com a formador.
A Alemanya, l’FP dual, que compta amb una regulació pròpia des de 1969, és el model d’èxit a què molts li atribueixen el fet que l’atur juvenil en aquest país sigui inferior al 7% (a Espanya supera el 36%). Allà, com Johanna i els seus companys, cada alumne té un contracte laboral com a aprenent, «ascendeix a una mitjana de 870 euros al mes», narra Clemens Wieland, director de projectes de la fundació Bertelsmann.
El model alemany de formació professional dual és el que Espanya ha escollit com referència per a la implantació d’aquests estudis, previstos en la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), però encara molt incipients en la majoria de comunitats autònomes. El seu desplegament serà, segons ha anunciat la nova ministra d’educació i Formació Professional, Isabel Celáa, una prioritat del mandat del govern de Pedro Sánchez.
Un dels reptes d’aquest impuls passarà, no obstant, per harmonitzar les diferents modalitats d’FP dual que ja funcionen a Espanya i que el passat curs 2016-2017, l’últim del qual hi ha dades oficials del Ministeri d’Educació, va arribar als 24.000 alumnes, la qual cosa va suposar quintuplicar la xifra del 2012-2013. Aquesta modalitat, agrega el ministeri, es va impartir en gairebé 650 centres educatius i hi van participar 10.000 empreses. El País Basc i Catalunya són les autonomies que, de moment, han implicat a un major nombre d’alumnes i de companyies.
Amb tot, aquests 24.000 alumnes continuen sent una xifra insignificant davant els gairebé 817.000 estudiants de diferents cursos formatius que hi va haver a Espanya aquell mateix any. «El problema és que, fins ara, no se l’ha dotat de prou recursos», lamenta Eduard Requena, portaveu de l’àrea d’FP al sindicat CCOO a Catalunya.
El Govern central haurà d’harmonitzar els diferents models que ja estan funcionant en les autonomies
L’EMPRESA TRIA En cap de les comunitats en què funciona aquest sistema es produeix un dels elements claus del model alemany: allà, són les empreses les que tenen la iniciativa en
el procés de selecció dels estudiants. «Un jove que vol especialitzar-se, per exemple, en Mecànica de Vehicles Agrícoles pot venir aquí i sol·licitar l’ingrés a la nostra FP dual», explica Wilhelm Wolters, de la fàbrica de tractors Claas, a Harsewinkel (Renània del Nord-Westfàlia). La companyia rep cada any diversos centenars de sol·licituds. Els candidats han de superar unes proves de selecció, tant acadèmiques com de pràctiques i vocacionals (a través d’entrevistes personals i activitats en grup) per ser reclutats.
I quan acaben, és un organisme avaluador extern (n’hi ha un a cada estat federal, per a 330 especialitats diferents a tot el país) que examina els alumnes. «Això implica que les empreses acabin posant més interès si cap en la formació dels seus aprenents, perquè, al final, també se’ls està avaluant a elles», remarca Wieland. Del seu èxit en aquests exàmens, depèn que l’any següent tinguin major o menor demanda de nous aprenents.
El 68% dels estudiants alemanys que cursen una FP dual aconsegueixen una ocupació a la mateixa companyia en la qual s’han format. A Espanya, malgrat que la taxa d’inserció laboral és també elevat (del 70% a Catalunya), només el 0,4% dels alumnes segueix aquesta opció davant el 17% de mitjana de l’OCDE.