El pas enrere de Susana Díaz
El resultat de les eleccions europees segueix movent les aigües de la política espanyola amb una intensitat que era difícil de preveure. Una de les primeres conseqüències del sisme submarí del 25-M ha estat el canvi de ritme en la renovació del PSOE, que Alfredo Pérez Rubalcaba pretenia pilotar com a mínim fins després de l’estiu, quan havia d’obrir-se un procés de primàries obertes per elegir el cap de cartell que s’enfrontaria a Mariano Rajoy. La dura derrota ha generat en l’aparell del partit una sensació de pànic davant el buit, que ha frenat aquest procés d’apertura a què el PSOE s’havia compromès en el congrés de Sevilla del 2012.
Pressionat per barons territorials i dirigents històrics, Rubalcaba va canviar el guió per donar prioritat a l’elecció del nou secretari general entre la militància i la seva posterior consagració en un congrés extraordi- nari, per relegar les primàries obertes a un incert futur. La derrota, que va deixar el PSOE més a la deriva, va provocar també que totes les mirades confluïssin en l’únic valor que s’havia aconseguit salvar de la crema: Andalusia i la seva presidenta autonòmica, Susana Díaz. En molt pocs dies no només es va canviar el calendari, sinó que es va pretendre edulcorar el debat posant el partit de facto en mans de la presidenta de la Junta, convertida en la taula de salvació capaç de treure el PSOE de la seva postració.
Díaz ha sospesat pros i contres de l’oferiment i ha optat per fer un pas enrere i renunciar a dirigir el PSOE, almenys en aquest moment, al·legant que el seu principal compromís és amb els ciutadans andalusos.
Independentment de les raons que la presidenta de la Junta pugui esgrimir, el seu gest serà beneficiós per als socialistes en la mesura que permetrà que altres candidats amb una posició menys vinculada a l’aparell puguin competir i exposar els seus projectes amb més igualtat. La decisió allunya el partit de la temptació de recórrer a una solució pactada pels de sempre, encara que després pogués passar per un procés refrendatari.
Els socialistes tenen ara un futur menys previsible, però hauran evitat donar de nou la imatge davant els ciutadans que tot quedava lligat i ben lligat des de dalt. Segur que els seus militants i possibles electors els ho tindran en compte.