Duran desafia CDC per seguir a Madrid
El líder d’Unió reivindica ser portaveu al Congrés davant la pressió dels convergents Confessa a ‘Le Monde’ que se sent incòmode pel plantejament de la consulta
Tot semblava transcórrer ahir per la via habitual en les crisis de CiU (minimització, silenci i puntada cap endavant als problemes) fins que el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, va pronunciar dues paraules: «Sens dubte». És el que va dir quan li van preguntar si continuarà de portaveu al Congrés encara que renunciï al seu càrrec de secretari general de CiU. Una manera de desautoritzar el secretari d’organització de CDC, Josep Rull, que diumenge va alertar Duran que el seu paper a Madrid hauria de ser sotmès a revisió si deixa de ser el número dos de la federació. CDC ha convocat per demà una reunió extraordinària de la permanent del partit per donar resposta al líder d’Unió.
A primera hora del matí, Duran va reunir el nucli del seu partit i, després de la cita, va comparèixer breument per llançar dos missatges. Un, que en efecte està estudiant deixar la secretaria general de CiU. Ho va anomenar dret a la «reflexió». Dit això, es va regirar contra els que el donen per «enterrat» políticament i va sostenir que seguirà al capdavant del seu partit i com a portaveu al Congrés. Va suavitzar les asprors amb Convergència assegurant que la seva reflexió de futur no té res a veure amb la consulta sobiranista. Cosa que va quedar més tard desmentida per ell mateix en declaracions al diari francès Le Monde: si cedeix el pas, serà per «ser reemplaçat per una persona que se senti més còmoda amb l’enfocament sobre el referèndum». PUJOL CALMA L’AMBIENT En tot cas, l’expresident Jordi Pujol ja havia
/ contribuït a rebaixar tensions a l’afirmar, a Catalunya Ràdio, que CiU segueix sent necessària i que Duran reflexiona sobre el seu paper perquè l’Estat no accepta una sortida negociada al contenciós sobiranista. L’entorn del líder d’Unió va jutjar de manera molt positiva aquesta intervenció, en el sentit de calmar les aigües. I a Madrid, Duran es va apuntar a la tesi de carregar les culpes de la seva possible decisió a l’immobilisme del Govern respecte al procés sobiranista.
El portaveu del Govern i conegut antagonista polític de Duran, Francesc Homs, va interpretar també a la perfecció el guió destinat a rebaixar la tensió: «El que ha dit [Duran] és el que val, com l’afirmació del seu compromís amb la consulta, que és inequívoc i sempre ha existit. I donat que aquest és el Govern de la consulta, no hi ha més consideració a fer». Homs va confirmar que hi ha hagut converses entre Artur Mas i Duran, però no que el democristià avisés el president de les seves intencions de deixar la secretaria general de la federació.
El mateix Mas semblava donar per bones les paraules de Duran, en un breu comentari en què va dir que compartia «al cent per cent» el que havia dit el líder d’UDC. Però la desautorització de Duran a Rull va elevar de nou la tensió. CDC va convocar per demà la comissió permanent del partit per donar una resposta al líder democristià, que públicament i privadament manté amb rotunditat que en cap cas pensa abandonar el seu càrrec de portaveu de la federació al Congrés.
El que sembla clar és que Duran manté el desafiament, encara que no comunicarà la seva decisió abans de la proclamació de Felip VI com a rei. Ho defineix com una «reflexió» i
sosté que el fruit que n’extregui dependrà de les converses que mantingui sobre la qüestió amb Mas. A CDC, en canvi, hi ha qui opina en termes menys precisos: «No ho sap ni ell què pensa fer», asseguren fonts convergents.
«RES, ANAR TIRANT» Tot resta pendent de la reunió de CDC. Les instruccions de Mas, de moment, passen per evitar la tensió. La prioritat del president és mantenir l’acord al voltant de la consulta entre el màxim de partits possible. Però, a partir del 9-N, la hipòtesi d’unes eleccions plebiscitàries sí que els forçarà tots a definir-se en l’eix independentista, en el qual Duran no s’alinearia. Mentrestant, la decisió de dijous de CDC pot ser, com afirmava ahir un membre del Govern, «res, anar tirant».
Això sí, Mas vol fer tornar la calma a CiU i ho farà a costa de quadros del seu partit, que no amaguen el seu enfrontament obert amb la línia política de qui és encara el seu representant a Madrid.