Zhanna Lisovskaya “L’art sempre està en evolució, és un patró i inevitabilitat”
Zhanna Lisovskaya va néixer i va realitzar la seva educació artística a Rússia. Ara viu a Espanya des del 1997. També va viure un temps a Andorra, on, segons l’artista, va tenir un període creatiu molt fructífer i es va interessar a pintar per primer cop paisatges de muntanya.
Zhanna es dedica al disseny gràfic, disseny d’interiors i pintura. Al seu taller d’art de Lloret de Mar, Zhanna treballa en pintures i projectes en l’àmbit de la il·lustració i el disseny, i també fa classes de dibuix i pintura per a nens i adults. Hem parlat amb Zhanna sobre l’art modern, la influència de la IA en la creació d’obres d’art i els fonaments bàsics de l’ensenyament de la pintura.
— Parli’ns dels seus quadres creats a Andorra. Quina temàtica abasten? Com definiria el seu estil artístic?
—Els meus quadres, creats a Andorra, són paisatges de muntanya. Quadres sobre l´amor, sobre la naturalesa femenina i una mica sobre la solitud. Tot i la bellesa d’aquesta bella terra, va ser aquí on vaig haver d’experimentar que la solitud no vol dir “estar sola”. La solitud és estar al costat d’algú amb qui no hauries de ser-hi.
Pel que fa al meu estil, i això no només s’aplica a Andorra, es pot definir com “un art figuratiu”. Utilitzo imatges familiars, símbols, realisme amb una certa quantitat de surrealisme i, de vegades, amb elements decoratius. Així és el meu eclecticisme individual.
—Té el seu propi taller d’art. Com s’ensenya a dibuixar? Realment és possible aprendre? O es tracta d’un talent innat?
—Tothom hi pot dibuixar. El més important és que hi hagi un desig de fer-ho. Els nens dibuixen tots molt bé. Els adults, quan agafen els pinzells i les pintures per primer cop, també molt sovint creen quadres molt interessants. La meva tasca com a professora és trobar l’enfocament adequat per a cada alumne. Quan ensenyo, paro molta atenció a dibuixar sobre temes de la vida. És un procés creatiu basat en l’observació que desenvolupa la visió, la sensibilitat, la imaginació, el pensament abstracte, el sentit de l’estil i el gust artístic.
—El llenguatge de l’art contemporani és complex. No tothom arriba a entendre-ho o, fins i tot, algunes persones no són capaces d’entendre-ho bé. Està d’acord?
—En primer lloc, cal entendre com es diferencien l’art modern i l´art clàssic. Durant segles, l’art clàssic glorificava la bellesa, l’harmonia i la gràcia. Des de fa temps, l’art modern planteja als artistes una tasca diferent: la cerca de noves imatges, noves maneres d’aplicar la pintura i l’ús de nous materials.
Els artistes moderns semblen estar fent tot el possible per demostrar als seus predecessors clàssics que el món que els envolta ja no és digne de tanta atenció com abans. Que es pot fer qualsevol cosa i anomenar-la
art. Entre els artistes contemporanis encara hi ha molts seguidors dels clàssics tradicionals. Però si unim tots els artistes contemporanis sota el mateix paraigua de l’art contemporani, obtenim una gran varietat de nous estils i conceptes.
—Actualment, ens trobem cada cop més davant l’ús de la intelligència artificial a la feina quotidiana. Què passa amb els artistes? Té por que amb el temps la IA sigui l’art del futur?
—La IA ha esdevingut una part integral i accessible de la vida humana. Ja estem veient moltes imatges creades per la IA. Aquestes imatges criden l’atenció i canvien la nostra comprensió i la percepció de l’art. No hi veig res de dolent en això. Quan es va inventar la fotografia, la pintura va assolir un nou nivell. L’artista va deixar de ser un retratista artesà i, així, van anar apareigun xent nous gèneres en pintura.
Molts artistes ja utilitzen la IA per crear esbossos per després fer les seves pintures transferint aquesta imatge esbossada al llenç o al paper. L’art és creativitat. Però, pel que fa a aquest tema, caldria una pregunta: la IA és una eina per a l’artista o l’artista és una eina per a la IA? Ara, encara sóc capaç de determinar en què obres es va utilitzar la IA i en quals l’artista va utilitzar exclusivament el seu intel·lecte per crear una obra d’art. Però aldia ja no importarà.
—Com influeixen les noves tecnologies en el seu art?
—No tenen cap efecte sobre mi. Les meves connexions neuronals ja estan ben formades. Això és una broma fins a cert punt, però sóc una artista i dissenyadora professional que va rebre una educació artística clàssica. M’encanta fer servir la meva pròpia intel·ligència per resoldre els problemes creatius. I segueixo desenvolupant-me activament en aquesta direcció. Encara que, per exemple, a l’hora de crear il·lustracions, fa més de 10 anys que treballo amb la infografia i m’agrada utilitzar programes informàtics per dibuixar.
L’art està sempre en evolució, és un patró i inevitabilitat. Fa temps va passar lo mateix amb el cinema, que va començar a combinar música, teatre, art i literatura per tal de crear els guions cinematogràfics.
—Completi la frase: «Mai dibuixaré...»
«La meva tasca com a professora és trobar l’enfocament adequat per a cada alumne»
—Mai dibuixaré res que em faci sentir fàstic, incomprensió o tristesa. O alguna cosa que em pugui fer plorar.
—A quines professions relacionades amb l’art pot dedicar-se un artista modern?
—A les professions relacionades amb el disseny, el teatre, la moda, el cinema, l’estètica i l’edició. Tots aquests àmbits estan relacionats directament amb l’activitat professional de l’artista. Durant molts anys vaig dedicarme al disseny d’interiors i a la pintura mural. Aleshores, vaig publicar la meva pròpia revista i vaig ser autora i il·lustradora de contes infantils. La professió d’artista sempre ha estat i estarà demandada!